Un piano a la sorra

Un adolescent que viu al barri barceloní de Sant Andreu és tan mal estudiant que els seus pares decideixen que es posi a treballlar; en aquesta nova fase de la vida formalitza relacions amb la seva nòvia.

Un piano a la sorra és el relat d'una vida curulla d'inquietuds. El més important per l'Albert són les persones que l'envolten i l'afecte i les sensacions que pot bescanviar.

La història passa en els anys de la dictadura franquista, a l'ombra del paternalisme empresarial i dels negocis fàcils.

El tarannà dels personatges amb una convivència amable i sincera, també irònica i a vegades dolorosa, ajuden a impulsar la identitat del protagonista que pugna per sortir-se'n entre el tumult de l'astúcia social.



"Tot em quedà d’aquella nit, des de l’impulsiu rosec d’un sentiment fascinant i profund que em clavava al cor les dents de la seducció, fins la dolça i senzilla mirada que donava serenor a la meva vida. Deu! Estimava la Laura i l’estimaria sempre.”

 (Pàgina 114)