L'herència del bruixot
El Gerard va néixer al barri de la Barceloneta i mai no oblida els dies que vogava al costat del pare amb el cove del peix als peus.
A través de la reconstrucció de la vida del protagonista, en aquesta història, es passa revista a una galeria de personatges i de fets que venen a ser una mena de trencaclosques.
En una nit eixelebrada el Gerard s'enamora perdudament de l'Aurora, una noia que parla de manera dolça i encomanadissa. Quina casualitat! viuen al mateix barri.
El protagonista és casat però se sent sol i no para a casa només que per anar a dormir; busca la distracció divertint-se amb els companys de la feina. Les nits son una ampla ferida estesa sota la penombra de sales i bars, bebent whiskys i sentint música.
Fa escapades d'amagat amb l'Aurora, fins que tot plegat provoca greus problemes en el seu matrimoni. La dona, la Joana, es passa moltes hores prostrada al llit.
El pas de l'home normal i treballador a l'individu que és capaç de trencar amb la família, es fa per un camí d'anecdotes grotesques i de reflexions arriscades.
El protagonista busca ajuda en el consells d'un envellit mèdium. Podran els esperits conèixer les seves cogitacions més intimes?
Mentre l'Aurora preocupada per l'home que s'estima, sent la necessitat d'actuar en el terreny de la política.
Quan menys s'ho esperen salta la sorpresa.
Al cap i a la fi, tot son fantasies i silencis i una profunda olor a terra i eternitat.
A través de la reconstrucció de la vida del protagonista, en aquesta història, es passa revista a una galeria de personatges i de fets que venen a ser una mena de trencaclosques.
En una nit eixelebrada el Gerard s'enamora perdudament de l'Aurora, una noia que parla de manera dolça i encomanadissa. Quina casualitat! viuen al mateix barri.
El protagonista és casat però se sent sol i no para a casa només que per anar a dormir; busca la distracció divertint-se amb els companys de la feina. Les nits son una ampla ferida estesa sota la penombra de sales i bars, bebent whiskys i sentint música.
Fa escapades d'amagat amb l'Aurora, fins que tot plegat provoca greus problemes en el seu matrimoni. La dona, la Joana, es passa moltes hores prostrada al llit.
El pas de l'home normal i treballador a l'individu que és capaç de trencar amb la família, es fa per un camí d'anecdotes grotesques i de reflexions arriscades.
El protagonista busca ajuda en el consells d'un envellit mèdium. Podran els esperits conèixer les seves cogitacions més intimes?
Mentre l'Aurora preocupada per l'home que s'estima, sent la necessitat d'actuar en el terreny de la política.
Quan menys s'ho esperen salta la sorpresa.
Al cap i a la fi, tot son fantasies i silencis i una profunda olor a terra i eternitat.
“Abans que pogués continuar el Gerard, el vell mèdium el va interrompre amb la veu presa i esmussada:
─ Mai no facis preguntes d’aquesta mena si no em mires a la cara
─ contestà fidel al seu pensament....”
(pàgina 276)
Presentació de L'herència del bruixot a la Llibreria Excellence, amb l'Editorial Setze Vents.
L’herència del bruixot és la relació fantasiosa, apassionada i absorbent entre dues persones.
Sobretot però, el tema principal de L’herència del bruixot és la rebel·lia de l’esser humà contra el seu aïllament interior i la necessitat que sent d’una expressió personal.
En una societat desconcertant com la nostra, els principis personals son, en ocasions, quimèrics i fantàstics. Tot esser humà s’ha d’expressar a la seva manera, però sovint una societat curta de vista ens nega la possibilitat d’expressió. Algunes persones son herois per naturalesa. D’aquests n’hi ha que només pensen en ells, tot y que es manifesten al límit de les seves possibilitats no consideren l’esforç ni en el benefici dels altres.
Aquests son temes que es posen d’evidència, de manera manifesta en L’herència del bruixot. El seu transfons és deixa sentir a traves dels personatges i de les situacions.
Tot i que dependrà de la perspicàcia del lector, en alguns passatges de la novel·la, les idees subjacents queden amagades molt per sota de la superfície de l’escena i, en canvi en altres casos, aquestes idees és mostren amb cert èmfasi.
L’esbós general de L’herència del bruixot es pot expressar de manera molt senzilla dient que en aquesta historia es passa revista a set persones aïllades, solitàries, en busca de la expressió i el desig de integrar-se espiritualment en quelcom més gran que ells. Un d’aquests personatges es el Gerard, una persona espavilada que coneix molt bé el seu treball. Al seu entorn gira tota la novel·la.A causa d’aquesta soledat les altres sis persones veuen en el Gerard certa superioritat mística i en cert sentit el converteixen en el seu ideal. Però a causa del seus problemes personals la relació del Gerard amb el món exterior es imprecisa i vague. En canvi, els seus amics poden atribuir-li totes les qualitats que els agradaria que tingués.
Cadascun d’aquests personatges crea la seva manera d’entendre el Gerard a partir dels seus propis desitjos. Amb el seu tarannà captivador els amics el fan depositari de les seves idees i sentiments més personals.
La relació dels altres amb el Gerard te un paral·lelisme quasi exacte en la del Gerard amb el mèdium Senyor Rubí. El Gerard es l’única persona en condicions d’atribuir al Senyor Rubí dignitat i una certa prudència. L’estimació i respe
cte del Gerard pel Senyor Rubí discorre des de les primeres pàgines fins les últimes de la novel·la. No hi ha cap aspecte del Gerard que quedi al marge d’aquesta estima, de manera que quan les circumstancies els separen la vida del Gerard trontolla (d’aquí el títol de la novel·la).
D’altra banda, les demés persones que es consideren amics del Gerard quasi no saben res del Senyor Rubí. La ironia d’aquesta situació es fa més aparent de manera lenta i continua a mesura que la historia progressa.
Per entendre les raons de aquesta situació es fa necessari conèixer amb cert detall als personatges principals.
Cap dels seus trets personals es descriuen de manera detallada. Estan implícits en una escena rere l’altre i únicament al final, quan es considera la suma d’implicacions, s’entén als personatges en els seus aspectes més profunds.
Jordi Canals
